juliol
9
2010
Jo si que vaig a la manifestació de Barcelona , animo a tothom a anar-hi, i ho faig des del convenciment, els que varem defensar aquest estatut, i el varem votar no ho podem entendre ens ho han d’explicar molt bé!! com un tribunal constitucional pot retallar un text legal desprès de haver superat els diferents tràmits parlamentaris i referendat majoritàriament per el poble?
Per molt que m’ ho expliquin no ho entenc, puc entendre que el PP i altres presentessin el recurs per motius politics ,bàsicament per desgastar als diferents governs, estan en el seu dret, no ho comparteixo però ho accepto com a demòcrata, però el cert és que el tribunal constitucional no hauria d’ haver acceptat a tràmit aquest recurs. Senzillament els ciutadans catalans varem votar l’estatut desprès dels diferents tràmits parlamentaris, i esmenant ,encara que sigui un coma es negar-li la seva sobirania, el que i més trist i contradictori és que altres autonomies han copiat fil per randa articles del nostre estatut i per a ells és constitucional i per els catalans no, quin despropòsit !!, i tot això ens cau en una època en que el context econòmic no acompanya gens, malgrat tot us animo a no caure en una depressió col•lectiva, hem de continuar treballant amb optimisme perquè amb desànim i frustració una societat no progressa. I Catalunya ha de seguir PROGRESSANT.
juny
30
2010
El diumenge es va celebrar la tercera edició de la cursa de muntanya “La Campana”, organitzada per l’entitat esportiva Corredors.Cat que té membres destacats a Vacarisses i amb la col.laboració d’altres entitats del municipi que s’encarreguen de les qüestions de logística. La característica de la Cursa és que surten a les 9 del matí quan toquen les campanades del rellotge de l’església, i repiquen novament les campanes quan arriba el primer corredor masculí i la primera corredora femenina.
Aquest any varen participar prop de cinc-cents corredors, el més jove de 14 anys i el més gran amb 77 anys,
Aquest any s’ha concedit el privilegi de que sigui Campionat de Catalunya, com a reconeixement a la Federació Catalana d’Atletisme degut a que la prova en les dues edicions anteriors havia estat molt ben organitzada. D’altra banda als atletes que hi participen els agrada molt el recorregut per les seves característiques i pels llocs per on es passa com Els caus, les Vendranes, el Lleonart etc,
Per cert que es va proclamar campiona de Catalunya la Vacarissenca MONICA ARDID. També és d’agrair el treball de l’Antoni Jurado, la Inma Bascuñana, l’Eduard Martínez , el Francisco i el David Garcia i finalment el suport de la regiduria d’ esports, ja que sense el treball i la il•lusió de tots ells no hagués estat possible aquest aconteixement
juny
27
2010
La revetlla de Sant Joan, una de les nostres tradicions que més m’agrada , com sabeu la va organitzar la regidoria de Cultura (correllengua) conjuntament amb l’AAVV de Can Serra per segon any consecutiu. La veritat és que va anar força bé, crec que mica en mica s’anirà consolidant, doncs, el camp de Futbol de Can Serra, és l’únic lloc del municipi on es pot encendre una foguera i permet fer el correfoc; que per cert aquest any va millorar molt respecte l’any passat, va ser molt interessant l’espectacle que van fer els diables, acompanyats dels timbalers, un veritable espectacle de foc !!. Si us voleu fer una idea, entreu en el facebook de la AAVV de Can Serra i veureu les fotografies, així els que no veu venir potser us animeu per l’any vinent. Veient el resultat cada vegada més estic convençut que cal concentrar esforços en un sol acte com aquest , perquè no estan els temps per anar fent festes i revetlles per les diferents urbanitzacions, perquè suposen una multiplicitat d’esforços per part de l’Ajuntament per prestar taules i cadires, posar vigilància policial etc i al final s’arriba fins on es pot amb els recursos econòmics, materials i humans , que tenim i hem de ser conscients que són els que són i que ningú es porti a engany, l’Ajuntament en la nova situació després de la crisi ja no podrà gestionar els recursos de 10 festes alhora.
Per cert que la “ballaruca” va estar força animada , amb el que es demostra que amb dos disc-jockey que sàpiguen de que va el tema ja n’hi ha prou , que no és necessari sempre tenir contractada una orquestra. Per fer festa només fa falta una cosa: tenir ganes de festa !!!
juny
23
2010
El diumenge l’Associació de Dones de Vacarisses, van tenir una brillant idea en organitzar el “Vacaritme “.
Tot plegat va ser molt amable i relaxant, des de migdia fins a mitja tarda es va poder gaudir de música en directe i de qualitat, prenent el vermut o dinant de picnic aprofitant l’espai de darrera l’Ajuntament (Parc de l’Aranya) , com he dit tot molt ben organitzat, a més el dia va acompanyar.
Des d’aquí la meva sincera felicitació a l’Associació de Dones de Vacarisses que va fer una gran esforç organitzatiu, en el qual l’ajuntament només vam col•laborar amb l’infraestructura i serveis d’ordre. En aquests moments de crisis econòmica han estat capaces de fer una festa de qualitat, en que l’ajuntament només ha col•laborat i no ha estat ell qui ha tibat del carro.
La meva sincera felicitació a l’Associació de Dones, perquè han trencat tòpics demostrant que Vacarisses esta “viva” i no com alguns pessimistes que diuen el contrari. Crec que el “Vacaritme” té futur !!!
juny
15
2010
Qui és l’ANTONIA LAIN? És la Vacarissenca de més edat. L’Antonia avui ha complert 105 anys. Té la sort que viu a casa d’una filla, que té cura d’ella, en companyia de altres familiars,
105 anys !!!! Aviat són dits. Ha tingut 9 fills, la gran té 82 anys i la petita 63, té 27 néts, 27 besnéts, i un tataranet. Enhorabona per ella i tota la família que poden gaudir de la seva companyia.
Fa 6 anys que va prendre la decisió de venir a viure a Vacarisses (vivia a Sarinyena (Osca)). Viu a casa la seva filla Conepción a Torreblanca II. Entre d’altres coses sembla ser que li agrada Torreblanca perquè li recorda molt el lloc on havia viscut sempre.
Com es pot sobreviure tant de temps? Pel poc que sé, el que ha viscut supera de llarg una novel•la, són aquells casos que la realitat supera la ficció: la experiència traumàtica de la guerra del 36, el període de fam en el que va haver de pujar 9 fills, que es morin dos d’aquest fills, un en 15 anys de accident de ciclomotor.
No puc imaginar-me el que ha viscut i com ho ha viscut l’Antonia. S’ha de tenir un caràcter fort, sempre mirant endavant, sinó no s’explica com ha pogut arribar fins avui, superant la mort de 2 fills i la del marit. Ella diu que ha viscut 2 guerres, que a les dues va haver de marxar del poble i va haver de refer dues vegades casa seva.
Crec que en els temps actuals, la vida de L’Antonia Lain, ens pot servir d’exemple de com superar la crisis i els maldecaps diaris, sempre mirant cap endavant i no mirar mai cap enrere amb rancúnia.